El dia de Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la seva veu i digué a la gent:
«Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrant entre vosaltres, per mà d’ell, miracles prodigis i senyals. Tots ho sabem prou.
Doncs bé, d’acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei.
Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera podia retenir-lo captiu.
Perquè David, referint-se a ell, deia: “Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu que es corrompi el qui us estima. M’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència”.
Germans, us he de parlar clar. El patriarca David va morir i va ser enterrat en un sepulcre que avui encara podem veure. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron un dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que “Déu no l’havia abandonat enmig dels morts ni havia deixat que es corrompés el seu cos”.
Aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l’ha glorificat, ha rebut del Pare l’Esperit Sant com estava promès, i l’ha donat amb profusió. Això és el que vosaltres veieu i sentiu.»
Fets 2,14.22-33
Salm Responsorial
R. Ensenyeu-me, Senyor,
el camí que duu a la vida.
Guardeu-me, Déu meu,
en vós trobo refugi.
Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç.»
Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m’heu triat la possessió. R
Beneït sigui el Senyor que em dóna seny.
Fins a les nits m’amonesta el meu cor. |
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré. R
El meu cor se n’alegra i faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonareu la meva vida enmig dels morts,
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R
M’ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al costat vostre, delícies per sempre. R |
Sl 15:1-2 i 5, 7-8. 9-10. 11 (R.: 11a)
Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats: vosaltres invoqueu com a Pare aquell que judica cadascú segons les seves obres, sense fer distincions. Per tant, vetlleu sobre la vostra conducta durant l’estada en aquest món.
Penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la plata o l’or, sinó amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni defecte.
Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara, a la fi dels temps, l’ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i l’ha glorificat. Per això teniu posada en Déu la fe i l’esperança.
1Pe 1,17-21
Lectura de l'evangeli segons sant Lluch
Aquell mateix diumenge dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin.
Ell els preguntà: «De què discutiu entre vosaltres tot caminant?» Ells s’aturaren amb un posat trist i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ¿ets l’únic que no saps el que hi ha passat?» Els preguntà: «Què?»
Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies.
És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist pas.»
Ell els digué: «Sí que us costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes. No havia de patir tot això el Messies abans d’entrar en la seva glòria?» Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint els de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.
Mentrestant s’acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda’t amb nosaltres que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar.»
Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué.
I es deien l’un a l’altre: «No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?»
Llavors mateix s’alçaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.»
Ells també contaven el que els havia passat pel camí, i com l’havien reconegut quan partia el pa.
Lc 24,13-35
"Realment el Senyor ha ressuscitat!"
L’evangeli d’avui és una gran catequesi sobre l’Eucaristia i sobre la Resurrecció. Jesús es troba amb dos deixebles decebuts del final de Jesús: El cas de Jesús. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. Esperaven, ara ja no esperen res i marxen. I això que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat al sepulcre, no hi han trobat el cos. I també hi han anat alguns dels qui eren amb nosaltres però a ell no l’han trobat. També ells voldrien trobar, tocar el Senyor. La fe no és el seu fort: Si que us costa d’entendre! Malgrat tots els indicis no creuen en allò que ha dit Pere a la primera lectura: Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar. Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort. També ho afirma la segona lectura: Déu abans de crear el món havia decidit el destí de Crist, sacrificat com anyell sense tara. I ara l’ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre el morts.
Tot això que afirmen les lectures, els dos deixebles d’Emaús no ho entenien. Jesús els ho diu clarament: ¿No havia de patir tot això el Messies abans d’entrar en la seva glòria? Però a mesura que Jesús els ho explica els nostres cors s’abrusaven mentre ens obria el sentit de les Escriptures.
El Crist ressuscitat es fa present i real però els deixebles no el capten. Serà només quan Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Ara se’ls obriren els ulls i el reconegueren però ell desaparegué. Ara ja creuen en ell sense tocar-lo. L’Eucaristia ens permet trobarnos per la fe amb Crist ressuscitat que no pot ser captat amb els ulls de la carn sinó només amb els de la fe. Ens trobem amb ell en l’escolta de la Paraula de Déu, en l’acollida del foraster, en el pa i el vi consagrats. I ara ells tornen amb els germans, sense cap cansament: Llavors mateix s’alçaren, i se’n tornaren a Jerusalem. Ara s’han convertit en apòstols del Ressuscitat.
Mn.Jaume Pedrós
Música Sacra
Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.
La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.
|
